Actualitat

Barcelona es banya en un mar de plàstic

Un equip de la UB i la fundació Sufrider troba fins a nou milions de residus per quilòmetre quadrat a les aigües costaneres de la ciutat.

Els primers resultats de l'estudi del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la UB, gràcies a les mostres obtingudes a l'octubre, novembre i desembre per l'organització Sufrider i un equip de voluntaris de set entitats (Anellides Serveis ambientals marins, Oceanogami, Base Nàutica de Barcelona, Anywhere Watersports, Blue Salt School, Ungravity Freestyle Company i Manihi Surf School), evidencien que a les aigües de les platges de Barcelona s'acumulen, depenent de la zona i el dia, entre 20.000 i 9 milions d'ítems per quilòmetre quadrat. És a dir, que per cada quilòmetre (0,6 milles) que es navega hi ha, de mitjana, 700.000 residus. El 90% són microplàstics, com trossos de bosses, material de pesca i gespa artificial. Entre les quatre platges analitzades, la de Sant Sebastià és on n'hi ha més i la de Mar Bella, menys. La investigadora de la UB creu que això es deu en gran part a l'efecte dels espigons, que fan que els residus s'hi acumulin amb més facilitat, i a la seva orientació, més susceptible de rebre, pel corrent, les escombraries que floten en el gran blau.

"Ens ha sorprès que hi hagi tanta concentració de residus en una zona on la gent gaudeix tant", explica Sanchez-Vidal. L'oceanògrafa explica que la novetat més recent del projecte, cofinançat per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (FECYT), és que les mostres s'han obtingut a la costa i no en alta mar, on és més habitual fer-ho. "A la costa hi ha un risc molt elevat que els vaixells quedin encallats, per això no se sol fer", especifica. Per aquest motiu, han sigut voluntaris amb taules de paddel surf els que han pentinat la zona d'estudi durant tres mesos.

Entre les primeres conclusions, la investigadora destaca l'efecte rebot dels espigons, útils per evitar la pèrdua de sorra a les platges, però tenen l'inconvenient que actuen com una trampa per a la brutícia. "Si comparem estudis, arribem a la conclusió que la zona costanera de Barcelona està entre les cinc amb més concentracions a la Mediterrània, al nivell de la Llacuna de Venècia", afirma.

El projecte s'estén també a set punts més del litoral català i els investigadors tenen previst publicar els primers resultats a l'estiu. A Barcelona es continuaran realitzant les mostres, que, entre altres coses, permetran conèixer quant augmentarà el nombre de plàstics quan la capital es torni a omplir de turistes.

La concentració de plàstics més gran que hi ha al mar és a la profunditat

Al fons hi ha quatre vegades més de plàstic que a les aigües costaneres i poc profundes.

DAVID GARCÍA VÁZQUEZ

Barcelona 2 GEN 2015 - 13:40 CET

Segons aquest estudi, en alguns fons marins es poden trobar fins a 4.000 milions de fibres microscòpiques de plàstic per cada quilòmetre quadrat. Una concentració quatre vegades més gran que en les aigües poc profundes i costaneres. De fet, aquestes dades resolen part dels dubtes que tenien els científics. "L'estudi aclareix el que podríem anomenar el misteri dels plàstics al mar, ja que estudis recents mostraven que l'abundància de plàstics que suraven a la superfície de l'oceà era inferior de l'esperada. Alguna cosa no quadrava. On era tot el plàstic que anava a parar als oceans?", es pregunta la investigadora Anna Sánchez-Vidal, líder de l'equip d'experts del Grup d'Investigació Reconegut de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, que ha participat en l'estudi.

En alguns fons marins es poden trobar fins a 4.000 milions de fibres microscòpiques de plàstic per cada km2

Els resultats de l'estudi revelen la gran concentració de plàstic que hi ha als fons marins; es poden trobar des d'1,4 fins a 40 mostres (d'entre 2 i 3 mil·límetres de longitud) per cada 50 mil·lilitres de sediments. I en proporció, el raió, en un 56,9%, és el compost més trobat. La resta: polièster, poliamides, acetat i acrílic.

La gran pregunta que abordava els científics era saber per què no hi havia les quantitats de plàstic esperades al mar. "Les ingents quantitats de plàstic que no se sabia on esren, en realitat s'havien esmicolat en fibres microscòpiques que s'han anat acumulant, i continuen fent-ho, als fons marins, des de l'Antàrtida fins a l'Àrtic, és a dir, molt lluny de les àrees de procedència i, per tant, a escala planetària", explica Sánchez-Vidal.

Les ingents quantitats de plàstic que no se sabia on eren, en realitat s'havien esmicolat en fibres microscòpiques que s'han anat acumulant", explica un expert 

Les escombraries marines, especialment el plàstic, és un greu problema mediambiental que afecta els ecosistemes marins. Segons els càlculs dels investigadors que han fet l'estudi, per al qual han analitzat mostres de sediments i corals profunds recollides en 16 punts de mostreig al Mediterrani, l'Atlàntic nord-oriental, l'Àrtic i l'Índic meridional, l'àrea en la qual es concentra la quantitat de plàstics més important abasta més de 300 milions de quilòmetres quadrats de superfície -l'oceà Pacífic n'ocupa 165 milions-. "El descobriment de microplàstics a les àrees estudiades suggereix que el seu impacte podria ser encara més perjudicial del que es pensa sobre l'hàbitat marí", apunta Richard Thompson, professor de la Universitat de Plymouth i coordinador de l'estudi.